Para leer el Manifiesto en castellano pulsa aquí.

El País Valencià es troba immers en una doble crisi política i econòmica, que va començar abans del cas Gürtel i de la recessió econòmica internacional, però que eixos fets han agreujat de manera insuportable. Els valencians i les valencianes patim un govern malbaratador, que accentua les desigualtats socials a favor dels benestants, destrueix el territori, menysprea el nostre patrimoni històric, cultural i natural, i ataca la nostra llengua i els nostres creadors. Tot això mentre l’economia real s’enfonsa sense que el Consell en faça res. L’increment de l’atur i la precarietat del treball supera la mitjana estatal, com a conseqüència del col•lapse d’un model de creixement basat en la construcció i l’especulació immobiliària que va abandonar a la seua sort els sectors tradicionals agraris i industrials. Mentrestant, seguint la lògica neoliberal, els serveis públics continuen sent degradats o convertits en objecte de negoci privat a través de trames empresarials vinculades al partit en el govern. La corrupció no és aliena al model bastit pel PP, sinó que és la seua premissa i la seua conseqüència.

Vist aquest panorama resulta indefugible la construcció d’una alternativa real a la política que es desplega des de les institucions valencianes. El problema és que, davant les repetides i cada vegada més amples victòries electorals del PP al País Valencià, l’oposició majoritària ha passat del miratge a l’assumpció de la realitat, i comença a lliscar perillosament cap a la resignació o directament l’assumpció dels postulats demagògics que ha fet triomfar la dreta governant. Però els valencians i les valencianes que creiem en un futur diferent necessitem una esquerra que no sols faça oposició sinó que articule una verdadera alternativa política, econòmica, social i cultural.

Els resultats dels darrers processos electorals han posat en evidència dues realitats objectives que cal tindre en compte. La primera d’elles és que EUPV és l’única formació política amb actius suficients per a encapçalar l’alternativa al bipartidisme des de l’esquerra. La segona és que, malgrat que segueix sent amb molta diferència la formació de l’esquerra alternativa amb major implantació, presència i pes electoral, ara per ara no és suficient. Cal molta més gent per bastir una esquerra més forta i millor organitzada que siga capaç de donar resposta a les necessitats de la societat.

Des de fa molt de temps EUPV ha tractat d’impulsar estratègies per fer convergir els anhels de transformació en una alternativa política. I, tot admetent alguns èxits parcials, hem de reconèixer que aquests intents han acabat fracassant per diversos motius. D’una banda, les estratègies de convergència s’han adreçat exclusivament a l’àmbit institucional en forma d’aliances polítiques entre organitzacions que, o bé eren molt minoritàries i amb una escassa influència social, o bé eren refractàries a l’assumpció de programes alternatius ja que els seus horitzons estratègics eren ben diferents. D’una altra, les dinàmiques interioritzades d’EUPV han consumit la major part de les energies en baralles orgàniques, estèrils socialment i electoralment destructives. Per això, hem de saludar el nou cicle obert a IU i a EUPV que reconeix la necessitat de retrobar la unitat i la cohesió interna amb respecte i reconeixement de la pluralitat.

Si acceptem que l’estratègia de coalicions es troba superada per la realitat, als valencians i les valencianes d’esquerra únicament ens resta un camí: la convergència de l’esquerra social al voltant d’EUPV generant una dinàmica de participació. Cal, doncs, convocar les persones que s’identifiquen amb l’esquerra alternativa i que en aquests moments no troben suficients motius per col•laborar activament a enfrontar-se políticament amb el neoliberalisme i la corrupció. Aquesta convocatòria ha de representar tots els colors que conformen l’espectre alternatiu, tot apel•lant als diferents matisos ideològics (socialdemòcrates, comunistes, llibertaris, republicans…), els diferents moviments socials (sindicalistes, ecologistes, feministes…) i les diferents adscripcions identitàries (des del federalisme fins el nacionalisme d’esquerres). Cal convidar a les altres formacions minoritàries de l’esquerra valenciana a compartir l’impuls d’aquest procés, però s’ha de fer des de la base i atenent especialment a les aportacions individuals. Un procés obert, amb unes normes de funcionament reconegudes i clares que faciliten la participació però renunciant explícitament a dissenyar un resultat final predeterminat.

Un doble horitzó temporal ha de condicionar l’agenda de la convocatòria. A curt termini, cal afrontar un objectiu específic i immediat: les eleccions municipals i autonòmiques del 2011. Des d’aquesta perspectiva, la convocatòria s’ha d’adreçar a la conformació de programes electorals per als diferents municipis i per al conjunt del País. Entenem que és imprescindible vincular els dos processos per fer-los convergir en un de sol: la resposta a la problemàtica local s’ha de vincular amb la més general de país. Tan evident és que la immensa majoria dels problemes específicament locals no trobaran solucions (ni tan sols parcials) sense canvis polítics més generals, com que l’alternativa nacional no té sentit sense l’impuls i l’aportació des dels barris i les localitats. El treball s’ha de fer de baix cap a dalt, començant pels àmbits més pròxims, passant per l’articulació de propostes d’àmbit comarcal i acabant amb la definició d’estratègies per al conjunt del País.

Però no podem entendre aquesta fita immediata com un punt d’arribada. Ben al contrari, ha de suposar el punt de partida de la refundació de l’esquerra valenciana. Aquest ha de ser el veritable objectiu, amb la perspectiva de la transformació de la realitat del País, i demanem a EUPV que pose tot el seu actiu al servei del mateix. La recuperació dels espais polítics perduts, i la generació de nous, sols podrà aconseguir-se amb plantejaments radicalment democràtics que pressuposen la participació ciutadana a la presa de decisions.

Per construir l’alternativa també cal regenerar la política. La desmobilització ciutadana no és un problema menor ni conjuntural sinó conseqüència directa de la pèrdua de confiança en una classe política que es percep llunyana, endogàmica i corporativa, quan no directament corrupta. Per combatre la degradació democràtica, l’esquerra ha de basar la seua acció en els principis de l’ètica, la transparència i l’austeritat, demostrant en la pràctica cuotidiana que “una altra manera de fer política és possible”.

Manifiesto

Per a llegir el Manifest en valencià prem ací.

El País Valencià se encuentra inmerso en una doble crisis política y económica, que empezó antes del caso Gürtel y de la recesión económica internacional, pero que esos hechos han agravado de manera insoportable. Los valencianos y las valencianas sufrimos un gobierno despilfarrador, que acentúa las desigualdades sociales a favor de los acomodados, destruye el territorio, menosprecia nuestro patrimonio histórico, cultural y natural, y ataca nuestra lengua y a nuestros creadores. Todo eso mientras la economía real se hunde sin que el Consell haga nada. El incremento del paro y la precariedad del empleo supera la media estatal, como consecuencia del colapso de un modelo de crecimiento basado en la construcción y la especulación inmobiliaria que abandonó a su suerte a los sectores tradicionales agrarios e industriales. Mientras tanto, siguiendo la lógica neoliberal, los servicios públicos continúan siendo degradados o convertidos en objeto de negocio privado a través de tramas empresariales vinculadas al partido en el gobierno. La corrupción no es ajena al modelo armado por el PP, sino que es su premisa y su consecuencia.

Visto este panorama resulta insoslayable la construcción de una alternativa real a la política que se despliega desde las instituciones valencianas. El problema es que, ante las repetidas y cada vez más amplias victorias electorales del PP en el País Valencià, la oposición mayoritaria ha pasado del espejismo a la asunción de la realidad, y empieza a deslizarse peligrosamente hacia la resignación o directamente la asunción de los postulados demagógicos que ha hecho triunfar la derecha gobernante. Pero los valencianos y las valencianas que creemos en un futuro diferente necesitamos una izquierda que no sólo haga oposición sino que articule una verdadera alternativa política, económica, social y cultural.

Los resultados de los últimos procesos electorales han puesto en evidencia dos realidades objetivas que hay que tener en cuenta. La primera de ellas es que EUPV es la única formación política con activos suficientes para encabezar la alternativa al bipartidismo desde la izquierda. La segunda es que, a pesar de que sigue siendo con mucha diferencia la formación de la izquierda alternativa con mayor implantación, presencia y peso electoral, por ahora no es suficiente. Hace falta mucha más gente para articular una izquierda más fuerte y mejor organizada que sea capaz de dar respuesta a las necesidades de la sociedad.

Desde hace mucho tiempo EUPV ha tratado de impulsar estrategias para hacer converger los anhelos de transformación en una alternativa política. Y, admitiendo algunos éxitos parciales, hemos de reconocer que estos intentos han acabado fracasando por varios motivos. Por una parte, las estrategias de convergencia se han dirigido exclusivamente al ámbito institucional en forma de alianzas políticas entre organizaciones que, o bien eran muy minoritarias y con una escasa influencia social, o bien eran refractarias a la asunción de programas alternativos ya que sus horizontes estratégicos eran muy diferentes. Por otra, las dinámicas interiorizadas de EUPV han consumido la mayor parte de las energías en peleas orgánicas, estériles social y electoralmente destructivas. Por ello, debemos saludar el nuevo ciclo abierto en IU y en EUPV que reconoce la necesidad de reencontrar la unidad y la cohesión interna con respeto y reconocimiento de la pluralidad.

Si aceptamos que la estrategia de coaliciones se encuentra superada por la realidad, a los valencianos y valencianas de izquierda únicamente nos queda un camino: la convergencia de la izquierda social alrededor de EUPV generando una dinámica de participación. Por tanto, hay que convocar a las personas que se identifican con la izquierda alternativa y que en estos momentos no encuentran suficientes motivos para colaborar activamente a enfrentarse políticamente con el neoliberalismo y la corrupción. Esta convocatoria debe representar todos los colores que conforman el espectro alternativo, apelando a los diferentes matices ideológicos (socialdemócratas, comunistas, libertarios, republicanos…), los diferentes movimientos sociales (sindicalistas, ecologistas, feministas…) y las diferentes adscripciones identitarias (desde el federalismo hasta el nacionalismo de izquierdas). Hay que invitar a las otras formaciones minoritarias de la izquierda valenciana a compartir el impulso de este proceso, pero se debe hacer desde la base y atendiendo especialmente a las aportaciones individuales. Un proceso abierto, con unas normas de funcionamiento reconocidas y claras que faciliten la participación pero renunciando explícitamente a diseñar un resultado final predeterminado.

Un doble horizonte temporal debe condicionar la agenda de la convocatoria. A corto plazo, hay que afrontar un objetivo específico e inmediato: las elecciones municipales y autonómicas de 2011. Desde esta perspectiva, la convocatoria se debe dirigir a la conformación de programas electorales para los diferentes municipios y para el conjunto del País. Entendemos que es imprescindible vincular los dos procesos por hacerlos converger en uno solo: la respuesta a la problemática local se debe vincular con la más general de País. Tan evidente es que la inmensa mayoría de los problemas específicamente locales no encontrarán soluciones (ni tan siquiera parciales) sin cambios políticos más generales, como que la alternativa nacional no tiene sentido sin el impulso y la aportación desde los barrios y las localidades. El trabajo se debe hacer de abajo hacia arriba, empezando por los ámbitos más próximos, pasando por la articulación de propuestas de ámbito comarcal y acabando con la definición de estrategias para el conjunto del País.

Pero no podemos entender este hito inmediato como un punto de llegada. Bien al contrario, debe suponer el punto de partida de la refundación de la izquierda valenciana. Este debe ser el verdadero objetivo, con la perspectiva de la transformación de la realidad del País, y pedimos a EUPV que ponga todo su activo al servicio del mismo. La recuperación de los espacios políticos perdidos, y la generación de nuevos, sólo podrá conseguirse con planteamientos radicalmente democráticos que presuponen la participación ciudadana en la toma de decisiones.

Para construir la alternativa también hay que regenerar la política. La desmovilización ciudadana no es un problema menor ni coyuntural sino consecuencia directa de la pérdida de confianza en una clase política que se percibe lejana, endogámica y corporativa, cuando no directamente corrupta. Para combatir la degradación democrática, la izquierda debe basar su acción en los principios de la ética, la transparencia y la austeridad, demostrando en la práctica cotidiana que “otra manera de hacer política es posible”.

Per a llegir el Manifest en valencià prem ací.
Para leer el Manifiesto en castellano pulsa aquí.